dimecres, 12 d’abril del 2017

CUBA

He estat tres setmanes a Cuba amb la meva amiga Marisa.

LA HABANA


Arribem a la Havana a les deu de la nit i cansades anem directament a la casa on he reservat habitació per Internet. Quan arribem ens diuen que no estaven segurs de que vindríem i que no tenen habitació, però podem dormir a la del nen. Primera mentida que ens diuen, perquè he confirmat tres vegades per internet que hi anàvem, després veurem que és molt normal a Cuba quan es veuen apurats dir qualsevol cosa per salvar-se.




l' Havana està en runes excepte la part antiga que la tenen restaurada...


La meva amiga Marisa davant d'un edifici restaurat molt bonic.



A l'Havana hi ha més cotxes antics que moderns, els tenen molt ben conservats.


Als cubans el hi agrada molt la cervesa

EL NORD

Agafem un taxi compartit i anem cap el nord, a Caibairien, un poble petit que veiem al mapa. El lloc famós es Varadero, però decidim no anar-hi perquè està ple de turistes



La platja de Caibairien no és cap meravella. Decidim visitar un cayo. A Cuba a les illes el hi diuen cayos.


 

Lloguem una moto de la segona guerra mundial amb un remolc i ens porta fins a un cayo.

  

El conductor ens explica que el Fidel ha construït carreteres sobre el mar per anar a tot el cayos, pels turistes... 


 

Per entrar als cayos s'ha de pagar, però el conductor ens porta a un on els resorts encara estan en construcció i no cobren. Estem soles en una platja de kilòmetres, però fa molt vent. Desprès llegim a la guia que el nord és molt ventat.

 
A Caibairien estem en un hostal amb una decoració estranya.
  
Decidim allunyar-nos del vent anat cap al sud. Agafem un carro amb cavall per anar al poble, estem a les afores. El conductor pega al cavall sense motiu, crec jo. Li dic que no el pegui que no tenim pressa, però no em fa cas. Em prometo no agafar mai més un carro amb cavall.
 
  
Anem a la cèlebre badia de Cochinos, a un poblet que es diu Playa Larga, al sud de la illa, al costat del mar. El taxista ens porta a una casa on els amos son dos cubanos d'uns trenta anys que compleixen tots els tòpics. Ens hi estem cinc dies. Al quart dia un d'ells, desprès de coqueteos i abraçades varies, m'acorrala i m'abraça, quan li dic que no, em diu que; què m'he pensat! no a què? ell mai ha volgut re, està molt ofès, m'he de passar més de mitja hora demanant perdó per haver interpretat malament les seves intencions. Quan tenia 14 anys em passava el mateix amb els noiets, deien que jo ho entenia malament...  em moro de riure de trobar-me igual als meus 63 anys. La Marisa i jo decidim d'anar-nos-en.

 

 Un dels nostres caseros quan encara erem amics, aquest es dedicava a la Marisa.


 

A Playa Larga, bebent l'aigua d'un coco que un noi cubano va fer caure de la palmera del costat i ens va obrir.

TRINIDAD 




Anem cap a Trinidad. Trinidad és una ciutat petita i neta. Aquí tinc un amic cubà, més ben dit l'amic d'una cosina meva. Ens porta a una casa on la que mana és una dona. Tot va bé, està tot net i endreçat. Ens fem amics. 

 

El Felix, l'amic cubà, em porta a ballar cada nit i m'ensenya a ballar salsa! soc feliç!
Jo a canvi l'invito a dinar.


 

Un dia m'explica que està rebentat, ha treballat tot el dia! de 8 a 3!
i els altres dies? pregunto jo, 
de 10 a 12, 
ah...
Treballa per l'estat en la construcció, es topògraf...
el concepte de treball és diferent allà, sembla...
La nostra casera és ingeniera i també treballa per l'estat, i també fa l'horari que vol, de 8 a 12, de 10 a 12... segons tingui clients a la casa

 
Vaig a cavall fins una cascada
 

  

L'aigua del mar els cubans la troben freda i no es banyen fin al mes d'agost, ara està com el Mediterrani a l'agost. Aquesta està una mica més fresca però be, ells la troben gelada, no s'hi banyen ni en broma.
   
Vaig a la casa Cantero. El Cantero va ser un espanyol molt ric que va viure a Cuba a mitjans del segle XIX, a l'època bona de la canya de sucre i quan van portar tots els esclaus africans per treballar-hi. Sembla que es va fer ric matant un altra espanyol ric i casant-se amb la seva dona, i sembla que la seva dona més tard també va morir d'una manera estranya...
 

El pati


 
La cuina

  
el menjador


  

Les vistes des del terrat

 


Passejant per Trinidad amb la Marisa

Desprès de cinc dies a Trinidad decidim tornar a Playa Larga a unes casetes que la Marisa ha vist just davant del mar.
 
 
  
La nostra caseta, el paradís

  
A prop d'aqui pots nedar amb dofins, hi vaig, m'enamoro

  

A Playa Larga hi ha bicitaxis, n'agafo un i em faig amiga del conductor


 
Anem a una casa on hi ha els colibrís més petits del mon

 

El Carlos, el conductor, un cubano molt guapo, tècnic de canya de sucre.
A Cuba quasi tothom ha estudiat, molts son advocats, ingeniers, metges, però treballant de lo seu guanyen 25 euros al més i fent de taxistes o llogant habitacions poden guanyar uns 500 al mes, o sigui ningú fa el seu ofici, o quasi ningú. Quina pena!

Adeu Cuba!